L’ENDERROC (NO LA REHABILITACIÓ) DEL CENTRE.

L’escrit del següent enllaç, s’ha lliurat com a comentari a l’article de la Lola, però entenem que mereix el tracte d’article i com a tal es “penja” al bloc.

https://puigdalbernoticies.wordpress.com/2010/10/05/sentiments-decepcions-esperances/  (amb 1 comentari de Freedom)

L’ENDERROC – NO LA  REHABILITACIÓ – DEL CENTRE.

Dilluns, 27 de setembre vaig assistir al ple de l’Ajuntament de Puigdàlber i en un punt, on es parlava del Centre van sortir els termes “enderroc”  i  “rehabilitació”. Vaig contemplar estupefacta com el Harry es dirigia als membres de l’oposició amb aquell somriure cínic que el caracteritza quan creu que està en possessió de la veritat absoluta (cosa que acostuma a passar-li) i negava, adreçant-se amb menyspreu als regidors i regidora de l’oposició, que el centre s’hagués enderrocat tractant de boixos i eixelebrats als que li discutien.

Donat que en els plens només es pot fer de simple espectador/a aprofito aquest bloc per dir-li al Harry que no és que no tingui memòria, el que té és una amnèsia profunda per no dir una altra cosa. És increïble com es pot canviar de jaqueta sense cap mena de pudor.

Des d’aquí li recordaré que en el moment que es va projectar l’obra del centre i es van conèixer les intencions d’enderroc per part del govern del Manel Carrera i alguns dels que ara són els seus companys actuals d’equip, es van posar en marxa tota una sèrie d’accions per part d’un sector de persones del poble més sensibilitzades en conservar el patrimoni arquitectònic, històric i, perquè no, sentimental (d’aquest aspecte bé que es van mofar i amb escreix els membres del consistori regnant en aquell moment) que va portar a fer accions com: al·legacions, cartes als diaris i enganxines i pancartes amb el lema “Salvem el Centre” de les que el Harry també va participar i de les que, com no, va gaudir del seu moment de glòria demostrant la seva força física fent la “machada” (paraula castellana) d’emparrar-se per la façana de “Cal Cisco” (sempre fa servir als altres) i penjar la pancarta més gran i que va provocar moments tensos d’enfrontament entre veïns del poble en plena Festa del Remei.

Des d’aquí tinc el meu deure de dir-li a ell i a tot aquell que no ho recordi o no ho sàpiga que el Centre el van enderrocar”: van tirar a terra les llotges, van destruir el terra de rajola hidràulica, el seu escenari, les baranes de ferro, les columnes, les bigues de melis que aguantaven el sostre i la teulada de teules àrabs, no va quedar res, només els cavalls del sostre, perjudicant als veïns amb la seva mala execució.

L’únic que es va aconseguir amb totes les accions que vam fer i amb la teva “machada” és que decidissin conservar la façana. Harry, passant de la porta endins no queda res del que era el Centre igual que no queda res del que vas ser tu !!.

Lola

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’ENDERROC (NO LA REHABILITACIÓ) DEL CENTRE.

  1. PEP ha dit:

    QUINA LLÀSTIMA ¡¡¡
    Sí, amics/gues, tot plegat fa llàstima.
    Llàstima perquè l’ambició, la ceguesa i la manca d’honestedat estan traient a escena emocions i reaccions molt humanes, ferides i crits d’alguns que encara amb la vista clara diuen, diem , ja n’hi ha prou.
    El comentari de “Lola” respón al sentiment de molta gent que se sent traïda,dolguda, i ho manifesta, però n’hi molts que dirien el mateix si no fós perquè encara “la gent té por….”, com si els fantasmes del passat encara voléssin per damunt dels caps de Puigdàlber.
    I es què històries com la del centre, la Sala Pol·livalent, els terrenys……, l’odi……., són malhauradament a l’ordre del dia a molts indrets, petits com el nostre i alhora amb una forta personalitat, tradició i “encís” (per què no dir-ho) “ensorrats”, “enderrocats”.
    Per què hi ha gent que assoleix “quotes de poder” sense merèixer-ho ?
    Ja sabem que la democràcia ” és el sistema polític menys dolent”, però quan els grecs li van posar nom no van calcular fins òn pot arribar la misèria humana. Per això Thomas Hobbes deia això de “L’home és el llop de l’home”, quina raó tenía, i ….quina llàstima ¡
    Puigdàlber podría ser un exemple de poble “petit” i “molt gran”, però n’hi ha que s’encarreguen cada dia de fer-nos motiu de “notícia negra”, “mala imatge dels catalans”, “portada de EL JUEVES” i el què més fa mal ” Crònica de deslleialtats, ambicions, desig de poder i morals victorianes”.
    Quina llàstima Puigdàlber, podriem viure tan bé, fer tantes coses per tú, però n’hi ha molts pocs que pensen en tú i masses que pensen en ells mateixos.
    Sí amics/gues, “Lola”, jo també estic decebut, però això m’encoratja encara més per què la nostra història i el nostre futur canvii de color, de tonalitat, i no torni a fer llàstima.
    Puigdàlber ha de ser motiu de notícies alegres, constructives i innovadores, i estic convençut que encara queden ” uns quants que poden fer molt….”. Quan convé seguem cadenes…¡¡¡¡¡
    Desprès de les emocions i els sentiments , arriba l’acció. Fí de la llàstima ¡
    Pep

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s