PUIGDÀLBER O L’OEST AMERICÀ

Puigdàlber o l’oest americà ………………. SIS Comentaris al final

Igualment que altres persones, que varem triar aquest poble per viure, jo  vaig venir aquí amb una idea un tant “romàntica” de les bondats de viure en un lloc petit amb quatre rengleres de carrers que  acabaven en la vinya, on presumiblement abundaria la gent hospitalària i acollidora i on podria gaudir de la relació amb els veïns i perquè no, fer amics. Però que il·lusa que era!!.

Amb el temps em vaig anar adonant que estava com en mig d’una pel·lícula de “vaqueros” i que els seus habitants tenien una concepció absolutament maniqueista del que és el món. Els bons estaven del costat del xerif, del que eren fidels seguidors. Els dolents eren els que no aprovaven, i fins i tot, gosaven criticar els seus dubtosos negocis.

Amb el temps el xerif va marxar i va ocupar el seu lloc una persona treballadora i honrada que no va agradar “ als bons del poble” i com en les pel·lícules, van necessitar de l’ajuda d’un que va canviar de bàndol ( en les pel·lícules això té un nom) per poder fer fora a l’home treballador i honrat i així va tornar a començar la història.

Val a dir que els que varem venir de fora també prenguerem posició i els que ho vam fer de forma crítica amb “els xerifs” hem hagut d’aguantar més d’un aiguat. Comentaris com “ amb lo tranquils que estàvem en el nostre poble i han hagut d’arribar aquest de fora”. És clar érem “ el forastero” de la pel·lícula ( sempre n’hi havia un). Recentment, en un ple vaig sentir l’argumentació d’un regidor per poder “ fer fora del poble” a un grup que assajàvem batuca perquè eren “gent de fora”.

Dir el que penses o queixar-te del que et molesta pot portar-te a que et facin la vida impossible o a la revenja  i punxar-te les rodes.

També han tingut les seves represàlies persones, que tot i sent d’aquí, s’han pronunciat contraries en algun moment a la voluntat dels que manaven i els hi han posat tots els bastons possibles a les rodes en temes de construcció d’habitatge.

En fi, que moltes vegades dubto si realment estem a 50 km de Barcelona o perduts en el “remoto oeste americano”.

El que no s’esperava ningú, malgrat tot, és que també pots trobar amics.

Lola

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a PUIGDÀLBER O L’OEST AMERICÀ

  1. Editor ha dit:

    La mariasuperstar ja ha tornat a fer aparició intentant publicar algun comentari, però continua sense presentar-se en societat com una persona física existent…. i si fos una màquina ???
    L’únic que hem esbrinat des d’aquesta publicació, és que està molt contenta de viure en aquest “oest americà” i que combrega amb tots aquest homes que obeeixen al sherif i que són tant incompresos per molta gent, és més, no coneix a cap “vaquero”. Serà també una “forastera” ????

  2. freedom ha dit:

    Ayyyyyyyyy ayyyyyyyy ayyyyyyyyyyyyyy

    si no vol presentar-se, és que té por ……….. no, si al final, els dolents d’aquest poble, tindrem raó ……. cachisssss

    maria dona, endavant, passa, presenta’t, que aquí no pengem a la forca a ningú ……….. jejejeje, ni punxar rodes, ni aquestes coses ………… som dolents, però respectuosos amb les idees dels altres ……..

  3. Meritxell Cuyàs i Ribas ha dit:

    Primer de tot manifestar el meu rebuig total a aquest bloc on només hi trobo paraules acusadores amagades sobretot darrere de falsos noms, el que em demostra la manca de valentia de moltes de les persones que escriuen en aquest, i on no es demana que s’identifiqui ningú, excepte a una persona que escriu amb idees totalment contràries. A aquesta persona (Mariasuperstar) si no ho he entès malament, sí que se li demana que s’identifiqui.

    En segon lloc, dir que escric únicament i exclusiva perquè em sento totalment identificada en un escrit d’un tal Freedom en què expressa que segons quines persones han patit robatoris, morts i malalties perquè som males persones. Jo en sóc una d’aquestes.

    A mi, per sort no se m’ha mort ningú, ni tampoc ens hem posat malalts. Això sí, van entrar robar a casa nostra a mà armada, on vaig restar segrestada durant una estona. I resulta que per això sóc mala persona. Potser sí, però hi deu haver moltes males persones en aquest món, perquè precisament aquells dies hi va haver molts robatoris al Penedès, i per desgràcia, els càncers estan a l’ordre del dia, i no tothom se’n surt.

    En part però, potser t’haig de donar la raó Freedom: del robatori vam sortir-ne totalment il•lesos (recordo que la majoria de gent que va tenir una desgràcia similar van rebre), i
    al cap de quatre mesos d’haver tingut el nostre infortuni, i després de molts esforços, vaig aprovar unes oposicions i ho vam anar a celebrar el meu marit i jo. Per cert, vam anar a Cal Blay a fer un sopar que ens va tocar a la rifa del ball de la Festa Major (just l’endemà del robatori). Per a mi, aquesta sí que és la meva sembra.

    Per últim, només vull deixar patent que no penso tornar a escriure en aquest bloc, només ho he fet una vegada i amb aquesta ja en són dues. Que només ho he fet perquè m’he sentit intimidada, i que en un bloc on hi ha gent que denuncia la falsedat, la hipocresia i el mal viure resulta que ells mateixos escriuen en noms falsos perquè així es poden despatxar a gust. Crec que seria molt més fàcil si les coses es resolessin cara a cara, que el poble és petit i tots sabem on ens podem trobar.

    Gràcies per la vostra atenció, això mateix que he escrit ho aniré a manifestar a l’administrador del bloc.

    Meritxell Cuyàs

  4. Editor ha dit:

    Gracies Meritxel per escriure al bloc, des d’una ocasió en que es van queixar, tothom que escriu al bloc està identificat, t’ho garantitzo.
    I, naturalment, si des d’alguna isntància es demana la identificació, s’haurà de fer, només faltaria.
    Per cert, ja que ho fas pùblic, FELICITAT PER LES OPOSICIONS.

  5. Editor ha dit:

    Ho sentim molt Freedom, però el teu article ha generat molta queixa al·legant que no et pots fer “senyor” del bé i del mal, jutjant les misèries que corresponen al bons i als dolents. Tampoc es tracta de ferir sensibilitats i per això s’ha tret el cometnari del bloc.

  6. freedom ha dit:

    Ho entenc, per mi, cap problema ……… no pretenia ni ferir sensibilitats, ni fer mal a ningú ………..

    simplement, és la meva manera de pensar, no seré jo, qui busqui venjança, ni comenci guerres i demés, la vida, s’encarrega de posar a cadascú en el seu lloc, fixa’t, que de veritat, ni vull mal a qui me’l proporciona …….. jo sóc així, que hi farem ………. jejejeje

    Meritxell, una salutació, i felicitats, de veritat …………. igual que no me n’alegro de les desgràcies de ningú, si me n’alegro de les coses bones, encara que no siguin meves …. …….

    i l’editor d’aquest bloc, sap qui sóc, té el meu permís, per si ell vol dir-t’ho ……… encara que crec, que de sobres sabeu tots qui sóc ……….. . jejejeje

  7. Gemma Raventós ha dit:

    Bona dia a tothom,

    He estat llegint els comentaris que han derivat de l’escrit de la Lola i m’hi vull apuntar perquè es un tema que sempre m’ha interessat molt això de si la manera de comportarse y actuar condiciona les coses que a un li passen…. Bé, primer de tot, dir que lamento tot el tema de l’atracament i demés que li ha passat a la Meritxell (que per cert no se qui es, però pel cas tampoc em cal saber-ho, simplement no li desitjo això absolutament a ningú).

    Però estic convençuda que el fet de ser “mala persona” correlaciona directament amb el nombre desgracies que li passen a un. M’explico:

    – Si un es mala persona i pren decisions que perjudiquen a d’altres persones o decisions poc honestes, el mes segur es que es crei enemics… si aquests enemics tenen el cap ben moblat, cap problema, però si no , be poden fer-li una trastada a “la mala persona” que, evidentment, no es pot atribuir a la mala sort sino a les decisions o a la conducta q

  8. Gemma Raventós ha dit:

    …. m’he quedat a mitges amb l’anterior comentari.

    Només volia dir que rotundament SI, crec que el que el fet de ser “mala persona” está directament correlacionat amb les probabilitats de que li passin coses desagradables… seria allò de “un recull allò que sembra”

    Gemma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s