llibertat d’expressió i d’opinió

1 comentari (https://puigdalbernoticies.wordpress.com/2011/08/07/llibertat-expressio/#comment-67)

L’inici de la meva adolescència va coincidir amb l’agonia de la dictadura franquista que encara continuava silenciant les veus dels que no compartíem una ideologia basada en la repressió i on l’expressió de qualsevol opinió o reivindicació de llibertat era perseguida i penada.

Recordo la por que passava, quan de camí cap a casa, em creuava amb algun “jeep dels grisos” que feien la ronda pels barris d’aquella població del cinturó industrial de Barcelona, viva, convulsa, en plena lluita contra aquells que no ens deixaven parlar.

Passava por perquè moltes vegades portava amagat sota la roba algun escrit, pamflet de convocatòria de vaga o manifestació, etc. que algun dels meus amics, militants de diferents partits polítics en la clandestinitat i units per un objectiu comú, em passaven per a què estigués informada del que estava passant i que la premsa no podia publicar. Així va ser com vaig saber de l’existència de Salvador Puig Antich i de com es qüestionava la seva culpabilitat en un cas molt confús que el va portat a la mort amb aquell instrument bàrbar que li deien el “garrote vil”. També vaig saber dels tràmits i demandes de clemència d’altres països, d’una Europa que només coneixíem pel festival d’Eurovisión, per tal de commutar la sentència als últims comdemnats del franquisme a la pena de mort. Aquestes i altres informacions, més o menys partidistes, feien que poguessis fer-te una idea d’allò que estava passant.

Vaig tenir la gran sort de tenir una àvia magnífica, dona d’un saber intuïtiu i natural que m’ajudava a alleugerir la meva por quan compartíem les petites fogueres al pati desprès d’haver llegit “ la propaganda clandestina”.

També he de dir que vaig ser afortunada i aquell malson va durar, de manera conscient, pocs anys de la meva vida i després de la mort del dictador va començar una etapa, un camí preciós cap a la democràcia, on per descomptat, estava inclosa la llibertat d’expressió i d’opinió. Malgrat això, es cert que en aquest camí han hagut moltes vegades intents d’ocultar fets, actuacions, etc. que està clar, que si no es coneixen no es podia opinar sobre ells i que per descomptat no ha agradat que es fessin públics a aquells que ho han volgut tapar.

Tot això ho explico perquè jo mateixa he tingut moltes vegades la necessitat de comunicar, de compartir el meu desacord amb diferents aspectes que m’han tocat de ple la fibra i que he tingut l’oportunitat d’abocar, de fer la petita catarsis que representa escriure el que sent un mateix, el que opina, el que li provoca la injustícia, la manca d’equitat, les maneres de fer personalistes, etc. D’una altra banda  trobo tan  normal el fet de poder expressar-se per escrit, de forma oral, de forma col·lectiva en una manifestació, etc. perquè així m’ho han ensenyat i reconegut en tots el anys de vida adulta, que es fa tan difícil d’entendre que a les alçades que estem d’anys de pràctica democràtica alguns caiguin en el parany de declarar un espai d’opinió com a “no grat” i a més a més fer-ho de forma institucional, mitjançant l’òrgan  més representatiu d’un ajuntament; en una sessió plenària . El nostre lema, el del grup d’Esquerra,  ha estat i és “Anem endavant”. De cap manera voldria tornar a aquells temps, on el dictador era el senyor únic i poderós que tot ho controlava.

Visca la llibertat d’expressió i d’opinió!!

Per Lola Fernández (Puigdàlber)

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a llibertat d’expressió i d’opinió

  1. Manel ha dit:

    Molt bé Lola, tot el que exposes està molt bé i estic d’acord, però …. sempre hi ha peros, no creus que avui dia, amb democràcia i tot estem a costa dels grups d’opinió, dels diferents i radicals òrgans de premsa, de polítics “democràtics” que ens menteixen quan convé, de sindicats que cobren per adaptar-se a les circumstàncies, de gent del poble que et diu “ull amb aquest o aquesta, que és dels altres”, de catalans que es divideixen en desenes de formacions o agrupacions en què totes volen defensar el pais de tants i quants mals …..
    Creus que el país ha canviat tant com tu dius? o són els mateixos amb diferents collarets?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s