ARTICLE BLOC ESQUERRA PUIGDÀLBER

Per part del grup d’Esquerra a Puigdàlber s’ha enviat l’escrit que s’adjunta a continuació i que també es pot llegir a l’enllaç del bloc d’Esquerra Puigdàlber.

http://ercpuigdalber.wordpress.com/2011/08/09/puigdalber-ets-petit-ets-molt-gran/

« Puigdàlber, ets petit. Ets molt gran. »

Darrerament sembla que alguns s’entesten a dir que a Puigdàlber només som objecte  de males notícies, que la nostra imatge està malmesa…A què es refereixen ?

La darrera polèmica del bloc d’un puigdalbenc que a títol personal transcriu, difon notícies  i dóna l’oportunitat que la gent s’expressi de forma lliure i espontània sobre el què succeeix a un poble petit, molt petit , com a molts altres del nostre país, sobre la vida quotidiana, sembla que ha molestat una mica, especialment a aquells a qui no els hi agrada veure’s reflectits.

Potser la realitat no sempre agrada a tothom, però és com és, i la possibilitat d’opinar, expressar-se de forma oberta, lliure i sense ofendre a ningú no constitueix cap « atac » ni cap « campanya de promoció negativa » de la imatge del nostre poble.

Com a molts indrets, el dia a dia, i més avui  a municipis petits on les temptacions d’assolir quotes de poder excessives són a l’ordre del dia, és el què s’explica, es narra, explica i difon. La descripció del què passa no és cap pecat, “ni venial ni mortal”, com ens feien creure de petits  quan dèiem o fèiem quelcom que contravenia les « sagrades lleis….. », i que comportava la confessió o, a vegades “càstigs” molt severs. 

Els qui diuen que amb la difusió de certes notícies es projecta una imatge negativa del nostre poble, o no són conscients del què significa avui la comunicació i la informació o no són capaços de capgirar la situació  “generant bones notícies de Puigdàlber”.

Tots els municipis, les viles, les ciutats i els països, són objecte de notícies desagradables o « agradables ». Malauradament, és cert que els mitjans de comunicació s’hi abonen més a les notícies  “desagradables”, perquè “… les bones notícies .. ja no són notícia..”, en ares de l’audiència o de l’interès que desperten certes misèries humanes.

No vull donar idees als què tenen la responsabilitat de fer que el nostre poble i la nostra imatge es correspongui amb la realitat: en primer lloc els qui governen el municipi i en segon lloc els seus ciutadans. Però si vull fer la meva aportació a favor de la veritat, del què és Puigdàlber i del què en  pot esdevenir.

Com a veí d’aquest poble, tot i ser “foraster…”, fa set anys que hi resideixo, m’he implicat en la vida municipal, associativa, he  participat en diverses activitats socials, culturals, m’he abonat a aquesta feina altruïsta, “tan mal vista…. “ de fer “política”, que al  cap i a la fi vol dir, en el sentit dels clàssics, treballar pel poble…

Al llarg d’aquests anys he vist, he intuït, i crec fermament, que un poble com aquest ha de ser, pot ser i és també un motiu d’orgull, de futur i de potencialitats. Només cal voler trobar-les, de ben segur des de fóra  en serien prou capaços per valorar el què tenim, el què no tenen molts i, per damunt de tot, el què podríem tenir, el què podríem ser…  Puigdàlber, el municipi amb l’extensió més petita de tot Catalunya, “el petit”, ha de saber superar el seus traumes, els seus complexes, mirar més enllà, mirar endavant, ser capaç de millorar la seva autoestima.

Quan mires arreu, si viatges pel territori català, espanyol o europeu t’adones que les disputes entre humans són inherents a la condició antropològica dels homes i dones. Sembla que sense això, no evolucionaríem….

Què vull dir ? Senzillament, ni blocs, ni disputes personals, ni conflictes que arrelen en temps passats són, han de ser, excusa  per fer ombra al què tenim, al què molts varen construir amb el seu treball, amb la seva participació voluntària, amb el seu esforç i amb la seva voluntat, malgrat tot, d’avançar i de fer un lloc amigable per viure, per treballar, un espai de convivència i un indret d’homes i dones catalanes arrelats a la terra, al Penedès, a les seves tradicions, amb ganes de prosperar i de generar un futur per les generacions que venien al darrere.

“Puigdàlber, ets petit, … quan vols ets molt gran “. Fa temps que aquest pensament em ronda pel cap i  és que només cal creure-s’ho, ser generós i deixar de banda el pensament individual i egoista per treballar per un futur col·lectiu, al final millor per a tots i totes, fins i tot a títol individual. Utopia.. ? Potser sí, sense les utopies no hauríem avançat mai.

Avui, per millorar les condicions individuals cal pensar en “col·lectiu”, la força del col·lectiu és quasi infinita, amb les noves tecnologies que tenim a l’abast…les seves possibilitats  multipliquen les idees, les iniciatives.

Segurament, i sense caure en el romanticisme de « viure a poble », els qui viuen o han viscut a la ciutat poden intuir per on vaig…

Sóc  dels què pensa que un municipi, amb menys de 0.5 Km2 de superfície, amb 530 habitants, ubicat al cor del Penedès, envoltat de vinyes, de vida “encara natural”, a45’  de Barcelona i de Tarragona, a 15 minuts del mar, envoltat de recursos naturals, amb unes comunicacions i infrastructures, històricament abandonades, que ara poc a poc avancen, pot ser , és, un lloc privilegiat per viure i, també ho ha de ser per conviure.

Les discrepàncies, les opinions diverses, plurals, formen part de la riquesa d’un poble, d’un país, o no ? i no disminueixen en absolut el seu valor, el seu patrimoni humà, material i immaterial.

A mi m’agradaria que Puigdàlber, tot i el seu dia a dia, la pluralitat, la llibertat d’expressió, les rivalitats naturals, fos coneguda arreu, com ho són  Sant Jaume de Frontanyà amb qui sempre ens disputem « el ranquing » del més petit, o Arsèguel (ala Cerdanya) per la seva Trobada d’Acordionistes, o Cantonigrós pel seu Festival Internacional de Música, etc.… tots municipis molt petits.

No m’agradaria que Puigdàlber fos només « notícia » per les limitacions a la  llibertat d’expressió, per les rivalitats i/o per coses negatives. No vull que es cometi un altra injustícia històrica amb els seus habitants, amb la bona gent que hi ha viscut i  hi viu.

La història va dur al nostre poble a trobar-se amb una situació geogràfica i administrativa excepcional, encerclat per municipis com El Pla, Torrelavit, Guardiola de Fontrubí, Les Cabanyes, etc.… com si d’una “península” es tractés, una península molt petita,  amb una porta d’entrada i de sortida alhora.

Sí, aquesta petita península, al bell mig del Penedès, ha de ser capaç de treure profit de les seves tradicions, les seves iniciatives ciutadanes,  l’oportunitat que les noves comunicacions i infraestructures ens ofereixen, la seva imaginació, la  generositat quan convé, la capacitat de lluitar i tirar endavant, en definitiva, d’obrir-se a l’exterior , de millorar la seva autoestima i de donar valor a allò que les nostres àvies deien “al pot petit la bona confitura…”

Si algú encara pensa, o diu, que a Puigdàlber es viu malament o no és prou atractiu per  viure-hi, de ben segur que no ha parat atenció o té una visió molt limitada o esbiaixada de la realitat.

“ Puigdàlber, ets petit…ets molt gran ¡¡¡ » I això és una bona notícia.

Només depèn de nosaltres…

Josep Peña

Cap del  Grup Municipal d ’Esquerra a Puigdàlber

                                                                                                           Diumenge 8 d’agost de 2011

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s